reservar

Accessory
Etimologia: del ll. reservare, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    verb
  1. transitiu Guardar una cosa per a l’esdevenidor, per a un ús especial. Aquestes, podeu gastar-les; aquestes altres, les reservo per a demà.
  2. transitiu Destinar exclusivament un lloc, una cosa, per a una persona determinada. Els hem reservat aquesta taula.
  3. transitiu Excloure una cosa del nombre de les coses de què hom pot disposar lliurement. Seients reservats a les autoritats.
  4. pronominal No comunicar una cosa, deixar-la per a més endavant, callar-la. Jo em reservo de dir-ho.
  5. pronominal dret canònic Avocar un superior jeràrquic a la seva jurisdicció l’absolució d’un pecat o censura.
  6. transitiu indústria tèxtil
    1. Estampar sobre certes parts d’un teixit un preparat, anomenat reserva, que evita, en una posterior operació de tintura, que les zones reservades siguin tenyides.
    2. Impedir, per mitjans mecànics o químics, la tintura de certes parts d’un filat, d’un ordit o d’un teixit.
    3. reservar el Santíssim litúrgia Deixar de tenir-lo exposat, tornar-lo al sagrari.