■ rescatar

Etimologia: formació paral·lela a la de recaptar i regatar1 (v. aquest darrer mot), amb la variant res- del pref. re- 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb transitiu
  1. Recobrar, per un preu convingut o per la força, una persona o cosa que havia passat a mans d’altri. Rescatar un presoner.
  2. dret Pagar el rescat d’un crèdit, obligació o gravamen.