■ resar

Homòfon: rasar
Etimologia: del cast. rezar, íd., ll. recitare ‘dir, llegir en veu alta, recitar’ 1a font: s. XVI
    verb transitiu
    1. Dir, recitar, una oració. Resar tres parenostres.
    2. usat absolutament Dir oracions.
  2. litúrgia
    1. Dir l’ofici diví.
    2. Per oposició a cantar i recitar, dir el text d’una oració, l’ofici diví, la missa o peces litúrgiques normalment cantades.
    3. missa resada Missa que no és cantada; missa baixa.