■ reprimir

Etimologia: del ll. reprĭmĕre, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Contenir allò que és excessiu o que hom considera que ho és, posar-hi límits. Reprimir un impuls. Reprimeix la teva ira.
    2. Impedir l’acompliment d’allò que és condemnable o que hom considera que ho és. Cal reprimir els abusos. L’exèrcit reprimí la rebel·lió.
    3. ciències polítiques i sociologia Sotmetre (algú o alguna cosa) a repressió.
  2. pronominal
    1. Reprimir un mateix els seus propis impulsos, desigs, etc. Cal saber reprimir-se.
    2. psiquiatria Ésser subjecte de repressions, d’una repressió.