■ renovar

Etimologia: del ll. renovare, íd. 1a font: 1460, Roig
    verb
  1. transitiu Fer de nou. Renovar un contracte. Renovar les seves promeses. Renovar els aplaudiments, les lloances.
    1. transitiu Fer que una cosa vingui a substituir la de la mateixa natura que hi havia abans. Renovar l’aire d’una habitació. Renovar l’oli del motor.
    2. transitiu Renovar la junta directiva d’una societat.
    3. pronominal Renovar-se o morir.
  3. transitiu Renovellar.