■ reminiscència

Partició sil·làbica: re_mi_nis_cèn_ci_a
Etimologia: del ll. reminiscentia, íd. 1a font: 1498
    femení
    1. Record d’una cosa quasi oblidada. Me’n resta una vaga reminiscència.
    2. Allò que sobreviu d’una cosa i serveix per a fer-la recordar. El carnaval és una reminiscència de les Saturnals romanes.
    3. filosofia En la filosofia de Plató, la consciència de l’home que, en veure els objectes sensibles, recorda les idees dels éssers corresponents.
    4. psicologia Record incomplet que no és reconegut com a passat.
    5. psicologia Retorn espontani a la consciència d’un record confús.
    1. Cosa que hi ha en una obra que recorda quelcom d’altres obres. En l’obra d’aquest pintor hi ha certes reminiscències franceses.
    2. música Peça breu o fragment musical basat en una melodia d’una obra coneguda.