■ rematar

Etimologia: de matar2 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu Posar fi a la vida d’una persona o d’un animal que s’està morint, acabar de matar. Van rematar l’animal malferit.
  2. transitiu per analogia
    1. Acabar, posar fi a una cosa. Rematar una feina.
    2. En els encants o subhastes, posar fi a la licitació perquè ja no hi ha qui ofereixi més preu.
    3. Posar fi a la negociació o tracte d’un afer, cloure un tracte.
  3. esports
    1. transitiu En el futbol i altres esports, finalitzar (una jugada o una sèrie de jugades) tirant a gol. Rematar la pilota amb el peu. Rematar un córner amb el cap.
    2. usat absolutament El davanter centre remata molt bé de cap.