■ relíquia

Partició sil·làbica: re_lí_qui_a
Etimologia: del ll. td. reliquia, del ll. cl. pl. reliquiae, -arum ‘coses que resten, restes’ 1a font: 1403
  1. femení
    1. Vestigi d’una cosa passada, d’un altre temps.
    2. especialment religió i litúrgia Allò que resta del cos d’un sant, dels instruments de martiri, del seu vestit, etc., i que hom venera.
  2. adjectiu i femení biologia Dit d’una espècie que ha evolucionat molt poc i que, per tant, roman semblant a l’ancestral. Hom l’anomena sovint fòssil vivent.
  3. femení botànica Planta relicta.
  4. femení patologia Xacra o dolor persistent que resulta d’una malaltia o d’un accident.