■ reivindicar

Partició sil·làbica: re_i_vin_di_car
Etimologia: creat històricament sobre reivindicació, malgrat que formalment la relació de tots dos mots sigui inversa 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
    1. Recuperar (un dret).
    2. dret Recuperar algú (allò que per raó de domini o de quasidomini li pertany).
    1. Reclamar (una cosa) com a pròpia. Va reivindicar la seva herència.
    2. Reclamar l’autoria o la comissió (d’un fet). L’IRA reivindicà l’atemptat de Londres.
    3. Demanar o reclamar (un dret polític o social). Reivindiquen el dret a fer vaga.
    1. Vindicar (la fama, el bon nom, etc.) d’algú. Reivindiquem el seu lideratge.
    2. Restablir (algú) en el seu bon nom. La reivindico perquè va saber guiar-nos en moments difícils.