■ reincidir

Partició sil·làbica: re_in_ci_dir
Etimologia: de incidir 1a font: 1757, DTo.
verb intransitiu Incórrer de nou en una falta, un delicte, un error. Ha reincidit diverses vegades, i per això no li donen la llibertat condicional. No reincideixis en les mateixes faltes.