■ rehabilitació

Partició sil·làbica: re_ha_bi_li_ta_ci_ó
Etimologia: de rehabilitar 1a font: c. 1900, Vayreda
    femení
    1. Acció de rehabilitar o de rehabilitar-se;
    2. l’efecte.
    1. dret penal Reintegració legal d’un reu a la vida normal, amb la restitució de tots els drets i les dignitats de què fou privat com a conseqüència de la condemna.
    2. rehabilitació del fallit dret mercantil Declaració judicial que fa cessar totes les interdiccions legals produïdes per la declaració de fallida, llevat del cas de fallida fraudulenta.
  3. medicina i terapèutica Recuperació, mitjançant procediments adequats, d’una habilitat corporal normal que, a causa d’una malaltia o d’un traumatisme, s’havia perdut.