■ regne

Homòfon: regna
Etimologia: del ll. regnum, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
  1. Cadascun dels tres grans grups en què tradicionalment hom considera dividits els ens naturals (regne animal, regne vegetal i regne mineral) per tal de facilitar-ne l’estudi.
  2. biogeografia Divisió biogeogràfica principal, que correspon a una gran superfície terrestre, ben caracteritzada i diferenciada en la flora i en la fauna.
  3. biologia Cadascuna de les categories taxonòmiques, inferiors a domini, en què són agrupats els éssers vius, reconegudes pels codis internacionals de nomenclatura de zoologia, de botànica i de bacteriologia.
  4. dret administratiu
    1. Estat o territori governat per una monarquia, absoluta o constitucional, sota la sobirania d’un cap amb títol de rei (o de reina).
    2. Regnat.
  5. mitologia i religió En la visió mítica de l’univers, poder d’una divinitat i lloc on s’estén. El regne de Neptú (l’infern). El regne dels celestes (l’Olimp).
  6. regne de Déu (o del cel) Bíblia Expressió dels Evangelis que constitueix el primer nucli de la predicació de Jesús: la bona nova de la proximitat del regne anunciat pel segon Isaïes i pel salm 96, que havia de començar pel judici de les nacions i per l’alliberament del poble.
  7. regne zoogeogràfic zoologia Regió zoogeogràfica.