■ regna

Homòfon: regne
Etimologia: del ll. vg. *rĕtĭna, der. del ll. rĕtĭnēre ‘retenir’ 1a font: 1170
    femení
  1. Cadascuna de les dues corretges de la brida amb què hom governa el cavall o l’haveria.
  2. figuradament Portar les regnes de l’estat.
  3. afluixar les regnes figuradament Regir amb menys severitat, donar un xic de llibertat.
  4. anar a regna solta
    1. Córrer sense ésser refrenat.
    2. figuradament Obrar amb tota llibertat.