Accessory
Homòfon: regle
Etimologia: del ll. rēgŭla ‘barra recta; línia de conducta, regla’, der. de l’arrel de regĕre ‘regir’ 1a font: 1284
Etimologia: del ll. rēgŭla ‘barra recta; línia de conducta, regla’, der. de l’arrel de regĕre ‘regir’ 1a font: 1284
Body
-
femení
-
- Allò que serveix per a dirigir la conducta en l’estudi, en la creença, en la moral, en l’execució d’una cosa.
- Precepte, principi o màxima que expressen una regla. Una regla de conducta. Les regles d’urbanitat. Les regles de la lògica. Les regles de joc, del joc, d’un joc.
- Ordre o concert invariable que guarden les coses. No hi ha regla sense excepció. L’excepció confirma la regla.
- en regla Com és degut.
- en tota regla Molt fort o amb gran intensitat. Fou un atac en tota regla.
- per regla general Gairebé sempre, segons sol ésser o esdevenir-se.
- posar (alguna cosa) (o posar-se) en regla Sotmetre-la (o sotmetre’s) als tràmits legals pertinents.
-
aritmètica
- les quatre regles Les quatre operacions aritmètiques fonamentals (addició, subtracció, multiplicació i divisió).
- regla de tres Algorisme utilitzat en la resolució de problemes de proporcionalitat.
-
cristianisme i dret canònic
- Conjunt de les ordenacions que regulen la vida quotidiana i el comportament a seguir en un orde religiós.
- Cadascun dels preceptes d’una regla religiosa.
- regla monàstica Norma escrita que regula la vida dels monjos amb vista a l’observança dels consells evangèlics.
- filosofia Element de l’Art de Ramon Llull que a l’Art abreujada d’atrobar veritat determina l’ús de les figures i a l’Ars generalis ultima defineix els models segons els quals hom pot fer una demanda o qüestió sobre alguna cosa.
- fisiologia animal Menstruació.
-
lingüística
- En gramàtica tradicional i normativa, precepte referent al bon ús de la llengua.
- En general, formulació d’un procediment fonètic, morfològic, sintàctic, ortogràfic i de formació de mots d’una llengua.
- Usat a vegades com a sinònim de llei, qualsevol hipòtesi o constatació empírica d’una realitat lingüística, diacrònica o sincrònica, o bé qualsevol hipòtesi en el si d’una teoria lingüística general.
-
matemàtiques
- Mètode prescrit per a fer una operació o per a resoldre un determinat problema.
- regla de falsa posició Mètode per a resoldre l’equació a x = b, utilitzat abans d’ésser inventada la notació algèbrica actual.
- regla dels signes Regla que dona el signe del producte de dos nombres qualssevol.
- regla d’or ètica Norma ètica consistent a fer per als altres allò que hom vol per a si mateix.