■ registrar

Compareu: escorcollar
Etimologia: del b. ll. registrare, íd. 1a font: 1286
    verb transitiu
  1. Inscriure en un registre; enregistrar. Registrar un nadó, una idea.
  2. dret Copiar literalment —o en extracte, segons els casos—, en els llibres del registre oficial, determinades disposicions de l’autoritat administrativa o judicial o determinats actes i contractes de particulars.
  3. comptabilitat Inscriure un moviment de valors o una operació comptable en un llibre de comptabilitat. Registrar en un compte.
  4. enregistrar 2 i 4.