■ regir

Etimologia: del ll. regĕre, rectum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Tenir sota la seva direcció, governar, manar amb autoritat. Regir un estat. Regir una farmàcia.
    2. Guiar, regular. Les lleis que regeixen l’univers. Els principis que regien la seva vida.
    3. història Exercir un càrrec o ofici reial, municipal, etc., sense ésser-ne el titular.
  2. intransitiu Ésser vigent, tenir validesa una norma, una llei, etc. Aquesta disposició ja no regeix.
  3. transitiu gramàtica Sotmetre un element sintàctic a un altre, de manera que aquest darrer depengui gramaticalment del primer.
  4. intransitiu nàutica
    1. Fer efecte en el rumb d’una embarcació l’acció del timó.
    2. Obeir una embarcació els moviments comunicats pel timó.
  5. intransitiu tecnologia Funcionar bé un mecanisme, un dispositiu, etc.