■ refugiat | refugiada

Partició sil·làbica: re_fu_gi_at
Etimologia: de refugiar 1a font: 1803, DEst.
masculí i femení dret internacional Persona que, tot i pertànyer per ciutadania a un estat, n’ha hagut d’emigrar a conseqüència d’esdeveniments polítics i ha estat acollida en el territori d’un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.