■ reforma

Etimologia: de reformar 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Acció de reformar o de reformar-se;
    2. l’efecte. Fer reformes en una casa.
  2. catolicisme
    1. Mitigació d’una regla religiosa excessivament rígida.
    2. Restabliment de l’antiga o primitiva observança.
  3. usat absolutament [en majúscula] història i cristianisme Conjunt d’innovacions, de canvis profunds, en la vida de la societat, de l’Església, especialment dels segles XV-XVII, a Europa, que és a l’origen de les Esglésies protestants i de la Contrareforma.
  4. recurs de reforma dret processal En un procés penal, demanda adreçada al jutge d’instrucció amb vista a reexaminar i revocar una resolució.
  5. reforma fiscal (o tributària) economia i ciències polítiques Modificació profunda del sistema impositiu estatal, o local, és a dir, del marc i el contingut de les lleis tributàries.