redimir

Accessory
Etimologia: del ll. redimĕre, íd., der. de emĕre ‘agafar, comprar’ 1a font: 1628
Body
    verb transitiu
  1. Rescatar un captiu, obtenir-ne l’alliberament pagant el rescat. L’esclau va ser redimit per 3 000 guinees.
    1. dret Alliberar algú d’una obligació extingint-la tot pagant una quantitat.
    2. dret Recuperar una cosa, reprendre’n la possessió, comprar-la de nou, mitjançant el pagament d’un preu estipulat.
    3. dret Alliberar un bé d’un vincle que grava, d’una hipoteca, d’una penyora. Redimir un cens, una càrrega.
    4. dret de redimir dret civil català Facultat que té l’emfiteuta de poder extingir l’emfiteusi mitjançant el pagament al senyor directe de les quantitats a què té dret per redempció de la pensió i del domini.
  2. religió i ètica
    1. Alliberar del pecat, del vici, etc., i fer tornar al bon camí. La conducta present el redimeix de tots els pecats passats.
    2. especialment Dur a terme Jesucrist l’obra de la redempció.