■ redargüir

Partició sil·làbica: re_dar_gü_ir
Etimologia: del ll. redarguĕre, íd. 1a font: s. XIV
    verb transitiu
  1. Contradir o impugnar quelcom, especialment els instruments presentats en judici, fent veure els vicis que conté.
  2. Argüir contra un argument, una asserció, etc.