■ recular

Etimologia: de cul 1a font: s. XV
    verb
  1. intransitiu
    1. Caminar endarrere. Intimidat pels qui l’amenaçaven, reculava atemorit en comptes de fer-hi front.
    2. Tornar endarrere, retrocedir, retrogradar. T’has equivocat de camí: recula fins al poble i agafa l’altra carretera.
    3. figuradament Desistir.
  2. transitiu
    1. Retardar. Van haver de recular la data de la celebració.
    2. Portar a una època més allunyada. La història actual recula de molts anys aquests fets.
  3. transitiu arquitectura Fer que una motllura o el conjunt de motllures que componen una cornisa interrompi la seva direcció.