■ rectificar

Compareu: ratificar
Etimologia: del ll. rectificare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Fer recta una cosa. Rectificar el traçat d’una carretera.
    1. transitiu Fer exacte corregint, esmenant, alliberant d’errors. Rectificar un compte, un error.
    2. pronominal S’ha rectificat del que havia dit.
    3. usat absolutament Ja has rectificat?
  3. transitiu electrotècnia, química industrial i tecnologia Efectuar una rectificació.
  4. transitiu geometria Determinar la longitud d’un arc de corba.