recriminar

Accessory
Etimologia: de crim 1a font: 1653, DTo.
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Respondre amb retrets als retrets d’altri.
    2. dret Respondre a càrrecs i a acusacions amb unes altres acusacions o amb uns altres càrrecs.
    1. transitiu Fer retret a algú de les seves males accions. Li vaig recriminar que hagués pres decisions sense consultar-les a ningú.
    2. pronominal Fer-se mútuament retrets. Es recriminaven la seva falta de lleialtat.