■ recíproc | recíproca

Etimologia: del ll. reciprŏcus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Fet per dos, l’un a l’altre, donat i rebut alhora per cadascun de dos. Una confiança recíproca. Deures, favors, recíprocs.
  2. adjectiu gramàtica
    1. Que expressa una acció recíproca. Verb recíproc. Pronom recíproc.
    2. oració recíproca Oració amb un verb que exigeix la presència de dos o més subjectes, els quals realitzen i reben mútuament l’acció verbal.
  3. matemàtiques
    1. adjectiu Donada una aplicació f bijectiva, dit de l’aplicació f-1(x)  = y f(y)  = x.
    2. adjectiu Donat un graf G, dit del graf G-1 format pels parells ordenats (y,x) tals que (x,y) ∈ G.
    3. adjectiu Donada una correspondència (G,A,B,), dit de la correspondència (G-1, B,A).
    4. femení Donada una quantitat a, la quantitat 1/a; és anomenada també inversa.
    5. imatge recíproca d’un element y respecte a una aplicació Conjunt A tal que és f(x) = y per a tot element x ∈ A.