reboster | rebostera

Accessory
Etimologia: del ll. *repositarius, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
  1. masculí i femení Persona que té cura del rebost en un palau, una casa gran, un convent, etc.
  2. masculí heràldica Drap quadrat que conté un escut d’armes.
  3. masculí història A la baixa edat mitjana, oficial palatí que tenia cura del dipòsit on es guardaven els objectes d’ús personal del rei.