■ rata1

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un tipus ll. *rattus, ratta, onomatopeia de la remor que fa la rata rosegant; en b. ll. hi ha documentat un rattus aplicat al liró 1a font: s. XIII, Desclot
  1. femení zoologia
    1. Nom donat a diferents espècies de mamífers rosegadors de la família dels múrids, entre les quals destaquen les pertanyents al gènere Rattus, i en particular R. rattus (rata negra o de camp) i R. norvegicus (rata comuna o de claveguera). La rata negra o de camp té la cua llarga i amb moltes anelles, les orelles grosses i el pelatge aspre i fosc. La rata comuna o de claveguera és més grossa, però té la cua i les orelles més curtes i el pelatge més suau.
    2. rata bàndicut Bàndicut.
    3. rata cellarda Rosegador de la família dels glírids (Eliomys quercinus), amb la cua llarga i pilosa, pelatge molt característic, de costums nocturns i poc gregari.
    4. rata d’aigua Mamífer de l’ordre dels rosegadors, família dels micròtids (Arvicola sapidus), amb el cap gros, cos robust i massís i que habita a les planes i valls humides.
    5. rata dormidora Nom donat a alguns rosegadors pertanyents a la família dels glírids, de petites dimensions, nocturns, arborícoles i gregaris. Cal destacar-ne la rata dormidora grisa (Glis glis) i la rata dormidora rogenca (Muscardinus avellanarius).
  2. adjectiu i masculí i femení Avar.
  3. femení figuradament
    1. córrer la rata pel ventre Tenir gana.
    2. rata de biblioteca Persona molt afeccionada a freqüentar les biblioteques o, en general, a consultar llibres d’estudi.
    3. rata de sagristia Persona beata, que fa ostentació de devoció i religiositat.
  4. femení ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels uranoscòpids (Uranoscopus scaber), de cap gros, amb plaques dèrmiques fortes, boca supina i aletes pectorals grosses.



    5. Vegeu també:
    rata2