raspar

Accessory
Etimologia: probablement d’un germ. occ. *hraspôn ‘arrencar’ 1a font: c. 1390
Body
    verb transitiu
    1. Gratar una cosa amb una raspa o un altre instrument adequat per treure’n elements adherits a la superfície. Raspar una bota vella, una tanca.
    2. oficis manuals Treballar una superfície amb una raspa o una altra eina adequada per tal de rebaixar-la, allisar-la, etc.
  1. Produir una sensació de raspor. Aquest vi negre raspa la boca.