■ rascador | rascadora

Etimologia: de rascar
  1. adjectiu Que rasca o serveix per a rascar.
  2. masculí oficis manuals
    1. Eina o instrument que serveix per a rascar.
    2. especialment Rasca de picapedrer.
    3. especialment Eina de llauner que consisteix en una peça prismàtica de secció triangular acabada en una punta cònica, proveïda de mànec, que serveix per a rascar la llauna per tal que l’estany agafi.
    4. especialment Estríjol.
    5. especialment Rasora.
    6. especialment Eina de l’escura-xemeneies amb la qual fa caure el sutge.
  3. masculí antigament armament Instrument amb el qual hom netejava l’ànima del canó de les armes de foc.
  4. masculí Raspador de les capses de llumins.
  5. masculí antropologia i arqueologia Eina de resquill de vora recta o incurvada al bisell, obtinguda mitjançant un retocament unifacial.