■ ras3
| | rasa

Etimologia: del ll. rasus, -a, -um, íd., participi de radĕre ‘raure’ 1a font: 1460, Roig
  1. adjectiu
    1. Tallat arran. Portar la barba rasa. Drap de pèl ras.
    2. dialectal De pèl curt. Ovella rasa. Bestiar ras.
    3. de pèl ras De pèl curt. Gos de pèl ras.
    1. adjectiu De superfície llisa, plana, sense eminències notables. Un camp ras.
    2. masculí El pla del nivell que ateny una cosa. Una ciutat demolida al ras de terra.
    3. adjectiu construcció naval Dit de les embarcacions que tenen l’obra morta baixa i amb pocs relleus. Vaixell ras. Goleta rasa.
    4. a camp ras (o al ras) locució adverbial Al camp sense cobert. Aquella nit van dormir al ras.
    5. cel ras Cel sense núvols.
    6. cel ras construcció Sostre llis, sense bigues visibles.
    7. missa rasa litúrgia Missa resada, sense cants ni solemnitat.
    8. soldat ras organització militar Soldat que no té cap grau militar.
  3. adjectiu Ple fins a la vora superior, sense arribar a fer curull. Una mesura rasa. Beure’s un got ras de vi.
  4. masculí Extensió plana en una serra, sense arbres. Els rasos de Peguera.
  5. adverbi Arran, a poca altura. L’avió ha passat ras.
  6. adverbi De pressa, a gran velocitat, com volant. Ves-hi ras, que és tard!
  7. adjectiu heràldica
    1. Dit de l’escut sense acompanyament ni timbre.
    2. Dit del camper d’un escut d’un sol esmalt i sense peces ni figures.
  8. tot ras (o clar i ras, o ras i curt) locució adverbial Clarament, sense subterfugis ni circumloquis, sense embuts. Puc dir clar i ras que no et conec.



    9. Vegeu també:
    ras1
    ras2