■ rar
| | rara

Etimologia: del ll. rarus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    adjectiu
  1. Que és en molt petit nombre. Els casos de guarició són rars.
  2. Molt poc freqüent. Amb rares excepcions. Ve rares vegades.
    1. No gens comú; extraordinari. Captiva d’una rara bellesa.
    2. Preciós per la seva raresa; introbable. Llibre rar. Col·lecció de monedes rares.
    1. Extravagant, que obra de manera anormal, fora del sentit comú. Era una dona molt rara.
    2. criatura rara Criatura que plora molt, que fa rareses.
  5. química Dit del gas no dens. L’atmosfera rara de les grans altures.