■ raquis

Etimologia: del gr. rhákhis ‘espinada’ 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. anatomia animal Columna vertebral.
  2. botànica
    1. Nervi principal d’una fulla composta o d’una fronda de falguera.
    2. Eix principal d’una inflorescència.
  3. ornitologia Part plena de la tija central de les plomes dels ocells, que és la continuació del canó buit implantat a la pell.