■ raqueta

Etimologia: del fr. raquette, íd., ant. ‘palmell de la mà’, del b. ll. rasceta, i aquest, de l’àr. vg. râḥet, àr. cl. râḥa, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. esports Mena de pala formada per un enreixat de cordes dins un marc ovalat proveït d’un mànec, que serveix per a jugar a la pilota.
  2. Espècie de calçat, semblant al cos d’una raqueta, que serveix per a caminar per la neu.