■ raptar

Homòfon: reptar
Etimologia: del ll. raptare, freqüentatiu del ll. rapĕre ‘arrabassar, raptar’
verb transitiu Emportar-se (algú) amb si per la violència o per seducció. Els mafiosos van raptar l’empresari perquè es negava a pagar-los. Raptar l’amant.