■ raonar

Partició sil·làbica: ra_o_nar
Etimologia: de raó 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Fer ús de la raó; pensar. Solament les persones raonen. La passió no raona.
    2. Discórrer donant les raons que expliquen o justifiquen quelcom. Raonar per inducció, per deducció.
  2. transitiu
    1. Sotmetre una cosa a raonament. Provaré de raonar la meva proposta.
    2. Adduir les raons que expliquen o que justifiquen una cosa. Ell raona tot el que fa.