■ ranura

Etimologia: del cast. ranura, i aquest, del fr. rainure, ant. roisneüre, der. de roisne (actual rouanne ‘trepant’), ll. vg. *rŭcĭna, ll. cl. rŭncĭna, i aquest, del gr. rhykánē ‘ribot’
    femení
  1. oficis manuals i tecnologia Solc practicat en una peça, en un objecte, de matèria dura.
  2. aeronàutica Obertura llarga i estreta al llarg de l’envergadura d’una ala que serveix per a millorar les condicions del flux d’aire a grans angles d’atac.
  3. electrotècnia Canal estreta i llarga que hom practica en una peça metàl·lica per tal d’allotjar-hi els conductors d’un enrotllament.
  4. ranura d’expansió informàtica Obertura llarga i estreta del circuit imprès d’un ordinador en la qual s’insereixen targetes d’ampliació de les seves utilitats.