■ randa

Etimologia: d’origen incert, sembla afí amb el germ. rand ‘vora, cantell, guarnició de l’escut’ i també amb el cèlt. randa ‘frontera, límit’, cosa que fa pensar en un possible origen comú preromà, potser indoeuropeu 1a font: 1363
    femení
    1. indústria tèxtil Punta.
    2. contar (una cosa) fil per randa (o fil per l’agulla) Contar-la amb tots els detalls.
  2. nàutica Caient d’una vela.