■ raig1

Partició sil·làbica: raig
Etimologia: del ll. radius ‘raig de roda; raig de llum’ 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
  1. física
    1. Direcció en què avança l’energia que es propaga en una ona lluminosa i, per extensió, en qualsevol ona electromagnètica. Raigs lluminosos. Raigs infraroigs. Raigs ultraviolats.
    2. Representació convencional de la trajectòria d’una radiació o d’un feix de partícules en llur propagació per l’espai.
    3. plural Nom donat a un tipus concret de radiació o de partícula. Raigs alfa. Raigs beta. Raigs gamma. Raigs còsmics.
    4. raig de Sant Martí meteorologia Arc de Sant Martí.
    5. raig directe òptica Raig que prové directament de la font lluminosa.
    6. raig emergent Raig que ha travessat una superfície de referència.
    7. raig extraordinari òptica Un dels dos raigs en què es divideix la llum que incideix en un material sòlid birefringent i en una direcció diferent de la de l’eix òptic del material.
    8. raig incident Raig que arriba a una superfície.
    9. raig ordinari òptica Un dels dos raigs en què es divideix la llum que incideix en un material birefringent i que correspon al raig refractat segons les lleis de la refracció.
    10. raig paraxial òptica Raig de llum que forma un angle petit amb l’eix d’un sistema òptic centrat, de manera que li són aplicables les fórmules de l’òptica geomètrica en l’aproximació de Gauss.
    11. raig reflectit Raig emergent d’una superfície en la qual la radiació ha sofert una reflexió.
    12. raig refractat Raig emergent d’una superfície en la qual la radiació ha sofert una refracció.
    13. raigs corpusculars Radiació la natura de la qual és corpuscular.
    14. raigs X Radiació electromagnètica de freqüència superior a la visible i que, gràcies al seu poder penetrant, és usada per a fer exploracions mèdiques.
  2. figuradament Un raig d’esperança.
    1. Massa líquida contínua no suportada per cap sòlid, formada per partícules animades d’un moviment de translació, com la que brolla d’un orifici practicat en el fons d’un recipient, del galet d’un càntir, de la canella d’una font, etc. Renta’t la cara al raig de la font.
    2. aeronàutica i motors Massa de gasos calents projectats amb força cap endarrere per la tovera d’un motor de reacció, anomenada també doll.
    3. marina, marítim Massa d’aire llançada a gran velocitat cap endarrere per la tovera, en la propulsió per reacció d’embarcacions.
    4. a raig locució adverbial Formant raig el líquid que cau. Beure a raig d’ampolla. L’oli s’hi tira a raig.
    5. a raig fet (o a bell raig, o a raig a raig) locució adverbial Copiosament, en gran abundància. Plorar a raig fet. A raig a raig plovien els diners.
    6. raig de sorra construcció i tecnologia Raig d’aire comprimit que arrossega sorra i la projecta, en les màquines sorrejadores, contra les peces de metall atacades per la corrosió o contra les façanes que hom vol netejar per abrasió.
    7. un raig de Molt, molts. L’ase li va engegar un raig de guitzes.
  4. heràldica Nom donat a cadascuna de les puntes de l’estrella i als bastonets del carboncle.
  5. tecnologia Moviment d’un líquid o d’un gas que s’escapen amb força per un orifici o que són projectats per una tovera, per un broquet, etc.
  6. tecnologia i transports Cadascun dels barrots, les tiges, etc., que uneixen el botó d’una roda amb la seva circumferència, especialment en les rodes de bicicleta i d’algunes motocicletes que uneixen el botó amb la llanda.
  7. raigs crepusculars astrofísica i meteorologia Il·luminació difusa, deguda a la presència de diminutes partícules de pols i humitat en l’aire, que precedeix l’aurora i que segueix la posta de sol.
  8. raig verd astrofísica i meteorologia Llambreig viu i instantani que hom observa alguna vegada en dies molt clars en traspassar el Sol l’horitzó de la mar: la vora inferior del Sol apareix vermellosa i la superior verdosa.


    9. Vegeu també:
    raig2