■ raier | raiera

Partició sil·làbica: ra_ier
Etimologia: de rai1 1a font: s. XIX, Milà i F.
masculí i femení [ant: rager] transports Persona que barranqueja o condueix des de la vorera bigues soltes d’arbre per un corrent d’aigua, en construeix un rai i el mena riu avall muntat sobre seu.