■ radiant

Partició sil·làbica: ra_di_ant
Homòfon: radian
Etimologia: del ll. radians, -ntis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
  1. adjectiu
    1. Que radia. Punt radiant.
    2. figuradament Estava radiant d’alegria. Cara radiant.
  2. adjectiu Que es propaga per radiació. Calor radiant.
  3. adjectiu i masculí art Dit del gòtic flamíger.
  4. masculí astronomia
    1. Punt del firmament on es tallen totes les trajectòries d’un eixam de meteors.
    2. Punt aparent en què sembla originar-se el moviment de cossos celestes (estels d’un núvol o meteors d’una pluja) que es desplacen conjuntament i vers l’observador.
  5. masculí [símbol rad] geometria i metrologia Unitat de mesura d’angles del sistema internacional equivalent a l’angle que, amb el vèrtex situat al centre d’una circumferència, determina sobre la circumferència un arc la mesura del qual és igual al radi.
  6. adjectiu física Dit del cos que emet una radiació.
  7. adjectiu heràldica
    1. Dit de la figura o la peça proveïda de raigs.
    2. Dit de l’estrella amb les puntes o els raigs ondats.
    3. Dit de la creu amb els braços formats per raigs.