■ radiació

Partició sil·làbica: ra_di_a_ci_ó
Etimologia: del ll. radiatio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
    1. Acció de radiar;
    2. l’efecte.
    1. física Emissió i propagació d’energia sense necessitat d’un suport material.
    2. per extensió física Nom donat a les partícules elementals emeses pels nuclis radioactius. Radiació alfa. Radiació beta. Radiació gamma.
    3. radiació atmosfèrica astrofísica i meteorologia Energia emesa en forma de radiació electromagnètica per l’atmosfera, com a conseqüència del seu escalfament
    4. radiació contrària aeronàutica i meteorologia Porció de la radiació atmosfèrica que és retornada cap a la Terra.
    5. radiació de sincrotró física Radiació electromagnètica emesa per un electró que gira en una òrbita circular.
    6. radiació efectiva astrofísica i meteorologia Diferència o balanç entre la radiació emesa per la superfície terrestre i l’absorbida provinent de l’atmosfera.
    7. radiació solar astrofísica i meteorologia Energia emesa pel sol en forma de radiació electromagnètica.
    8. radiació tèrmica física Radiació que emeten els cossos pel fet de trobar-se a temperatura absoluta diferent de zero.
    9. radiació terrestre astrofísica i meteorologia Energia emesa per la superfície terrestre en forma de radiació electromagnètica.
  3. geometria
    1. Conjunt de figures geomètriques que tenen un punt comú.
    2. Figura amb una disposició radial.
  4. radiació adaptativa evolució, evolucionisme Terme emprat per a explicar els processos mitjançant els quals s’han arribat a diferenciar els grans grups d’organismes vius.