■ rabí

Homòfon: reví
Etimologia: de l’heb. rabb ‘mestre, senyor’, en la forma possessiva rabbi ‘mestre meu’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    masculí història i judaisme
  1. Entre els jueus, títol donat als doctors de la Llei (segle I aC).
  2. Ministre del culte jueu i cap espiritual de la comunitat, amb títol conferit per les escoles rabíniques.