■ rabejar

Etimologia: de rabeig 1a font: c. 1400
    verb
  1. transitiu
    1. Ficar una cosa o tenir-la estona dins l’aigua en moviment perquè resti ben mullada; banyar. Rabegeu la roba bruta al torrent abans de portar-la al rentador.
    2. adoberia Netejar els cuirs en un safareig, després d’haver-los pelats o toscats.
  2. pronominal
    1. Rabejar-se en un gorg del riu.
    2. figuradament Complaure’s a prolongar allò en què hom troba una satisfacció. Ja el tens vençut i indefens als teus peus: ara rabeja-t’hi.
    3. figuradament Rabejar-se, la mar, a la platja.