■ rabassa

Etimologia: probablement der. del ll. vg. rapa, ll. cl. rapum ‘nap rodó’, per les arrels voluminoses d’aquest vegetal 1a font: 1249
    femení
    1. Part de la soca d’un arbre o arbust coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels.
    2. Soca grossa i seca destinada a ésser cremada.
    3. rabassa morta dret català i història Contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats. És anomenat també establiment a primers ceps.
    4. rabassa morta a pa i vi dret català Contracte de rabassa morta de caràcter perpetu segons el qual, un cop morts els ceps, hom els torna a plantar. També rep el nom de rabassa morta a segons ceps.
    5. rabassa morta a pa i vi dret català Contracte de rabassa morta en el qual hom estableix el conreu de blat en els bancals, entre els ceps.
  2. indústria tèxtil Recobriment de fullola resistent i ben seca, generalment de faig, del pla de taules dels telers.