■ quint | quinta

Homòfon: quin
Etimologia: del ll. quintus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Cinquè. Carles quint.
  2. masculí Tret a la sort d’entre cinc.
  3. femení
    1. Acció de quintar;
    2. l’efecte.
  4. masculí i femení folklore Cadascun dels castellers que formen el cinquè pis del castell.
  5. masculí història Cinquena part dels ingressos municipals que algunes ciutats catalanes, d’acord amb els termes de llurs cartes, pagaven a la tresoreria reial.
  6. femení història del dret Cinquena part de la presa que es feia en una cavalcada, quan aquesta no era reial.
  7. femení jocs d’entreteniment Sèrie de cinc cartes seguides del mateix coll.
  8. femení música
    1. Interval de cinc graus de l’escala diatònica.
    2. cicle de les quintes Sèrie de dotze quintes ascendents —o descendents— que, en el sistema temperat, formen un cercle tancat, en el qual hom va trobant els dotze graus de l’escala cromàtica i l’ordre d’accidents de les armadures que determinen les escales clàssiques major i menor.
  9. organització militar
    1. femení Mètode establert per a completar les unitats militars consistent, inicialment, a sortejar els homes útils, a una cinquena part dels quals correspon d’incorporar-se.
    2. femení Conjunt de gent reclutada en un mateix any.
    3. masculí Home que, per sorteig, havia d’ésser soldat.
  10. femení patologia Accés de tos, especialment el de la tos ferina.
  11. quinta essència
    1. filosofia En el sistema físic d’Aristòtil, la quinta substància, l’èter, del qual són formats els cels i els astres.
    2. per extensió Nucli essencial, part més subtil d’una substància.
    3. figuradament És la quinta essència de l’elegància.