■ química

Etimologia: del b. ll. chimia, íd., de l’àr. kīmiyã´ ‘pedra filosofal’, i aquest, probablement del gr. khymeía ‘mescla de sucs’ 1a font: 1696, DLac.
    femení química
  1. Ciència que estudia la composició, l’estructura i les propietats de les diverses substàncies, i també llurs transformacions recíproques.
  2. lleis ponderals de la química Conjunt de lleis que constitueixen el fonament de l’estequiometria.
  3. química analítica Branca de la química que comprèn el conjunt de coneixements teòrics que constitueixen el fonament de l’anàlisi química.
  4. química biològica Bioquímica.
  5. química dels aliments alimentació, indústries alimentàries Part de la bromatologia que estudia la composició, l’estructura i les propietats dels aliments i llurs variacions degudes a la tecnologia, al condicionament i a la utilització.
  6. química física Ciència de natura interdisciplinària que pot ésser formalment considerada com una branca de la química i que estudia, des d’una perspectiva física, els fenòmens químics o d’interès per a la química.
  7. química inorgànica Branca de la química que estudia els elements químics i els composts inorgànics.
  8. química orgànica Branca de la química que tracta dels composts complexos de carboni i de llurs transformacions.