■ qui

Etimologia: del ll. quī, pron. rel. (v. que1) 1a font: 1043
    pronom
    1. Pronom interrogatiu equivalent a quina persona o quines persones. Qui és? Qui són? Pregunta-li amb qui parlava.
    2. ésser qui Ésser algú, tenir autoritat per a fer quelcom. Tu no ets qui per a fer això.
    3. qui sap Locució indicadora de cosa gran, bé que indeterminada, en quantitat o en intensitat. Aquells diners venen de qui sap on.
    1. Pronom relatiu que designa persones o coses personificades, emprat en les oracions de relatiu adjectives, com a complement preposicional. L’home de qui parlàvem. Els individus a qui us referiu.
    2. Pronom relatiu de persona o cosa personificada emprat en les oracions de relatiu substantives (generalment com a subjecte). Qui guanya primer s’escanya darrer. Qui dia passa any empeny. És ell qui ha dit això. És en Pere amb qui volem anar. No soc pas jo, sinó l’Estat qui l’ha condemnat.
    3. [amb l’article definit] Pronom relatiu de persona que introdueix una oració substantiva en la qual el relatiu fa de subjecte o de complement directe. El qui ha dit això ment. No us fieu del qui no us aguanta la mirada. Sí: soc el qui et penses.
    4. Pronom relatiu de persona, precedit de pronoms demostratius o indefinits (aquell, tothom, algú, etc.), que hom usa facultativament, en concurrència amb que, amb un significat anàleg a el qui. Que ho senti tot aquell qui vulgui.
  3. qui... qui Els uns... els altres. Tots eren al voltant de la taula, qui drets, qui asseguts.