■ qüestionar

Partició sil·làbica: qües_ti_o_nar
Etimologia: del b. ll. quaestionare, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. intransitiu Discutir sobre un punt controvertible. Sempre qüestioneu sobre política.
  2. transitiu Posar en qüestió (una cosa). Qüestionar els resultats, una proposta, una decisió. Un ministre qüestionat. La qüestionen com a directora: creuen que ha de plegar.