■ queixal

Partició sil·làbica: quei_xal
Etimologia: de queix 1a font: 1313
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Nom donat a cadascuna de les dents premolars i molars, especialment les de l’home.
    2. esmolar (o fer petar) el queixal figuradament Fer petar la claca, fer-la petar.
    3. queixal del seny Tercera dent molar de cada costat.
    1. Cadascun dels sortints en forma de dent que presenta una vora, una cresta, etc.
    2. construcció Cadascuna de les pedres de construcció, dels trossos de maó, etc., que hom deixa lateralment en una paret per tal de prolongar-la o d’encaixar-hi els d’una altra paret, en una cantonada, sense que hi hagi cap discontinuïtat estructural.
    3. tecnologia Entrada, osca, mossa ampla, etc., que representa una discontinuïtat en la superfície d’una peça, d’un cos massís.
    4. indústria tèxtil Defecte de les vores d’un teixit, en forma d’entrants i sortints.
  3. queixals de vella botànica Planta herbàcia anual de la família de les zigofil·làcies (Tribulus terrestris), ajaguda, pelosa, de fulles oposades, flors grogues i solitàries i fruits de contorn pentagonal.