■ qualitat

Etimologia: del ll. qualĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Manera d’ésser bona o dolenta d’una persona o cosa. Aliments de bona qualitat.
    2. usat absolutament Tenir algú qualitats.
    1. Superioritat en el seu gènere. Un producte de qualitat.
    2. Naixença o posició elevada. Persones de qualitat.
    3. qualitat de vida Conjunt de condicions, béns o valors socioculturals que determinen la manera de viure de les persones.
    1. Rang, consideració social, civil, política. La qualitat de ciutadà.
    2. en qualitat de Com a, d’acord amb la condició d’un. Li ho aconsello en qualitat de metge.
    1. Allò que, posseït per una cosa, fa que aquesta sigui tal com és. La dimensió i el pes són qualitats essencials de la matèria.
    2. Cadascun dels atributs o les propietats, percebuts per la sensibilitat, que distingeixen la natura de les coses.
    3. filosofia Propietat que determina la natura d’un objecte.
    4. filosofia i lògica En lògica, caràcter resultant del fet d’ésser afirmativa o negativa una proposició.
    5. fonètica, fonologia Conjunt de trets distintius que conformen el timbre fonològic de qualsevol realització lingüística i que es refereixen tant a la localització com a l’obertura.
  5. control de qualitat indústria i organització industrial Conjunt d’operacions de verificació a les quals són sotmeses algunes mostres d’una producció industrial per tal de poder garantir les qualitats més característiques o més importants del producte.
  6. factor de qualitat electrotècnia Factor Q.