■ quadratura

Etimologia: del ll. td. quadratura, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    femení
  1. Acció de quadrar.
    1. geometria Operació consistent a trobar un quadrat d’àrea igual a l’àrea d’una superfície donada.
    2. quadratura del cercle geometria Operació consistent a trobar, mitjançant mètodes geomètrics, un quadrat d’igual àrea que la d’un cercle donat.
    3. quadratura del cercle figuradament Cosa d’impossible solució.
  3. en quadratura locució adverbial
    1. astronomia Dit de la situació relativa de dos astres del sistema solar les longituds astronòmiques dels quals difereixen en 90°.
    2. física i electricitat Dit de dues magnituds periòdiques d’igual període que presenten una diferència de fase entre elles d’un quart de període.